Instants del temps

Al mar!

2009-07-31T11:32:00.002+02:00

Gran descobriment d'aquest estiu... Manel... Al mar!...

Ja torno a ser aquí

2009-07-30T11:13:00.005+02:00

Sóc conscient que aquest bloc està una mica desfasat... Fa molts mesos que no actualitzo i crec que ja van sent hora que escrigui alguna cosa. Durant aquest temps la meva vida ha canviat una mica, però no pas per malament sinó per bé. Després d’anar picant portes, fer quatre feinetes mal pagades, per fi puc dir que finalment he trobat el meu lloc. Des del mes de maig que ja tinc una feina estable i, a més, d’allò que m’agrada. Des que vaig acabar la carrera vaig veure que allò que més em motivava i m’omplia era la ràdio i tot el que això comporta i, al final, he acabat a Ràdio L’Hospitalet com a redactora i locutora d’informatius. Estic molt contenta perquè amb els temps que corren cada vegada és més complicat trobar alguna feina, i ho he aconseguit! A més treballo d’allò que m’agrada que, en definitiva, penso que és el més important. A nivell personal estic aprenent molt i això m’encanta! Això sí, ja estic impacient perquè arribi l’última setmana d’agost per marxar de vacances, de moment, seguiré treballant i comptant els dies que falten per anar a Eivissa! Bones vacances a tothom!

Connexió: Madrid

2009-03-11T22:12:00.003+01:00

Un 11 de març d’ara fa 5 anys, 192 persones van perdre la vida en un dels atemptats més sagnants de la història d’Espanya.

Encara que alguns ho continuen negant, els encarregats d’aquest atac a la població civil van ser els terroristes islamistes que, amb un dispositiu controlat a la perfecció, van fer saltar pels aires diversos trens de rodalies de la ciutat de Madrid.

Avui ha estat un dia d’homenatges, de record a les víctimes, de dolor... En aquests moments crec que tot el que pugui dir és reiterar i repetir tot el que hem sentit al llarg del dia als mitjans de comunicació. Però això sí, us vull recomanar un llibre que estic llegint i que, precisament, parla de l’11-M però des d’un punt de vista molt particular i desconegut.

El llibre en qüestió es titula Conexión Madrid, i ha estat elaborat pels periodistes Ignacio Orovio i Justin Webster. Es tracta d’una investigació sobre els orígens de l’11-M, és a dir, com i per què dos joves immigrants musulmans es van convertir en terroristes yihadistas, van perpetrar un atemptat que va commoure a tot el món i que, finalment, van decidir immolar-se en un pis de Leganés.

Tal com raja

2009-03-01T23:30:00.007+01:00

Aquest migdia estava mirant la televisió i de cop i volta m’assabento que ha mort el Pepe Rubianes... L’actor galaico-català, tal i com ell es definia, va anunciar el mes d’abril que es retirava dels escenaris perquè li havien diagnosticat un càncer de pulmó, una malaltia que en menys d’un any ha acabat amb la seva vida.

Polèmic, atrevit i sense pèls a la llengua. Una persona irrepetible, sense por de dir el què pensa, còmic, entranyable, irònic. Sens dubte, estimat però també odiat, mordaç, crític, solidari, intel·ligent... Pepe Rubianes... Tal com raja...

Una història de inadaptació

2009-02-13T11:09:00.005+01:00

Fa una setmana vaig anar a veure el QUÈ, un musical escrit per l’Àlex Mañas, dirigit per l’Àngel Llàcer i sota la direcció musical de Manu Guix.

Podríem dir que l’argument central de l’obra és molt recurrent: cinc delinqüents menors d’edat amb causes obertes, ingressen en un programa de conscienciació de valors mentre esperen una sentència ferma del jutge.
Fins aquí, no és més que un espectacle on hi són presents els tòpics: tensions i baralles entre els protagonistes, agressions físiques i verbals, desconfiança en l’autoritat, desatenció a les dinàmiques de grup... Des d’aquest punt de vista ens pot semblar una obra típica i tòpica de reinserció social, però aquesta història combinada amb la música i la posada en escena la converteixen en un dels musicals més bons que he vist, tenint en compte que no prové d’una franquícia com ara Mamma Mia!, Fama o Cabaret, que abans de l’estrena ja tenen l’èxit assegurat.
Segur que molts de vosaltres penseu que un musical on hi ha al darrere persones conegudes per la factoria Gestmusic i, en concret pel seu pas per OT, pot ser superficial, de poca qualitat o, si més no, no us desperta molta simpatia. Però us asseguro que és tot el contrari.

QUÈ, El nou musical et fa reflexionar, riure i, perquè no, emocionar.

Pido la palabra

2009-01-31T20:27:00.011+01:00

El llibre Pido la palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima del periodista Goyo Martínez és, sens dubte, un cant a l’esperança.

Es tracta de la història de Roberto Manrique, un dels ferits de l’atemptat d’Hipercor que va perpetrar la banda terrorista ETA el 19 de juny de l’any 1987 i que va acabar amb la vida de 22 persones. Aquest dia, Manrique estava treballant darrere del mostrador de la carnisseria d’aquests grans magatzems quan, de sobte, va explotar un cotxe bomba i va sembrar el terror. Manrique va aconseguir sobreviure a la tragèdia però aquest daltabaix no el va aconseguir aturar, ja que uns anys més tard va fundar l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes.

Pido la palabra narra, precisament, l’esforç de superació de Roberto Manrique i la necessitat d’ajudar a la resta de persones que, com ell, l’atzar l’ha etiquetat com a víctima del terrorisme.
Amb la lectura d’aquest llibre te n’adones del calvari que passen les mares i les vídues, els pares i els germans cada cop que entren en una habitació on abans estava plena de vida.

Per acabar em quedo amb una afirmació del propi protagonista que diu molt amb poques paraules: La felicidad une, el dolor reúne.

Reportatge fotogràfic

2009-01-27T16:18:00.008+01:00

Les fotografies que podeu veure aquí són realitzades aquest cap de setmana després que el temporal de vent deixés la Colònia Güell pràcticament destrossada, igual que d'altres pobles de la comarca del Baix Llobregat i de la resta de Catalunya. La major part de les fotografies les vaig fer unes hores després de la ventada i també el dia següent, i la resta són d'amics que també van voler deixar constància del desastre que va devastar el poble en qüestió d'una hora.

Desastre a la Colònia Güell

2009-01-25T23:16:00.003+01:00

Per sort ningú a pres mal, però veure-ho en viu i en directe com anava caient un arbre rere l'altre i tot sortia volant pels aires era inevitable no tenir por... He fet moltes fotografies i he gravat molts minuts amb la càmera però encara no he pogut editar-ho perquè ahir ens vem quedar a les fosques bona part del dia i avui ha estat un dia de bojos. Encara que m'agradaria posar un vídeo de collita pròpia, us deixo amb la connexió que aquest migdia la periodista Núria Barcardit ha fet per TV3... Tot ha quedat completament arresat...

Inversemblant però real

2009-01-15T15:27:00.008+01:00

Avui estava llegint el diari i no donava crèdit quan he llegit el següent titular:

“Compra una Xbox 360 y descubre que en vez de lector de DVD tenía una lata de paté”

Sí, sí, no m’invento res, tal com sona. Resulta que un noi va anar a un centre comercial a comprar una consola Xbox 360. Aparentment la caixa que contenia l’aparell era pràcticament nova i estava precintada. Tot i així, quan va arribar a casa i va obrir la caixa es va adonar que enlloc del lector de DVD hi havia una llauna de paté que contenia uns cd’s. A més, aquest “bunyol” anava complementat amb una mica de cartró i paper de cel·lofana perquè la consola semblés nova de trinca.

Després d’aquesta estafa, la botiga no se’n fa càrrec i els encarregats es neguen a canviar-li.

Un cas inversemblant però real. Ja ho diuen que a vegades la realitat supera a la ficció.

"Dopada"

2009-01-07T17:41:00.007+01:00

Antibiòtic, paracetamol, antitussígens, Vicks Vaporub i, sobretot, grans quantitats de klennex. Aquests són els regals que m’han portat el Reis, perquè porto una grip a sobre que no sé qui sóc. En fi, ara toca repòs i buscar alternatives per combatre l’avorriment que provoca el fet de no poder sortir de casa, així que ja he mirat un parell de pel·lícules, alguna sèrie que portava endarrerida i poca cosa més... Com veieu, una activitat frenètica... Sofà, manta i comandament a distància... I jo que pensava que avui ja tornaria a la rutina, però aquesta vegada s’haurà d’esperar...

Nit de Reis

2009-01-06T21:39:00.006+01:00

L'únic dia de l'any on les il·lusions cobren més sentit...

SIGUEU FELIÇOS

2008-12-18T22:33:00.010+01:00

Aprofitant que s'acosten les festes, volia desitjar-vos a tots/es...

BON NADAL i BON ANY! No deixeu de somriure i sigueu feliços!

Altres cançons de Nadal 3... Aquelles nits de Nadal...

Nous reptes

2008-12-11T22:43:00.003+01:00

Quan arriba aquesta època sempre retrocedim en el temps per fer una valoració de tot el que hem viscut durant l’any. Per dir-ho d’una manera més clara: dediquem una part del nostre temps a fer valoracions.

Segur que hi hagut moments de tot: entrebancs, complicacions, bons moments, dies que mai oblidarem, noves experiències... I un llarg etcètera...

Personalment, tot i que ha estat un any marcat per la inestabilitat laboral (amb els temps que corren més val ser optimista perquè sinó no anirem enlloc), no em puc queixar. He conegut a persones que valen molt la pena, companys de feina que sempre han estat disposats a donar-te un cop de mà, noves experiències tant personals com professionals i, sobretot, he tornat a ser tieta d’una nena preciosa!

Però a banda de fer valoracions també és moment de marcar-se nous propòsits. De moment ja tinc un nou repte que afronto amb molta il·lusió i moltes ganes, i que espero que algun dia no molt llunyà es faci realitat. Si no és així, no serà per haver-ho intentat...

Espero que tots vosaltres hagueu passat un bon any!

Una abraçada a tothom!

Exclusives en el punt de mira

2008-11-28T17:33:00.003+01:00

Encara que durant la setmana no tingueu massa temps per veure la televisió, segur que sabreu que avui a la nit Telecinco entrevista en exclusiva a Julián Muñoz, més que res perquè la cadena del senyor Vasile s’ha encarregat de promocionar-la fins a la sacietat.
El periodista encarregat de realitzar l’entrevista serà el Jordi González i el protagonista de tota aquesta història serà l’ex alcalde Marbella, que està imputat pel cas de corrupció de l’Operació Malaya i té sis condemnes de presó per delictes urbanístics. Però no penseu que farà l’entrevista per amor a l’art sinó que s’embutxacarà, segons diverses fonts, 350.000 euros.

Fa uns dies, la mateixa cadena va entrevistar en exclusiva a Luis Roldán, ex director general de la Guardia Civil i que es va dedicar en un període de la seva vida a estafar a tothom que li passava per davant. En aquesta ocasió, Maria Teresa Campos va ser l’encarregada de conduir l’entrevista i el senyor Roldán va rebre 50.000 euros. 50.000 euros que han estat embargats per l’acció popular en el cas Roldán.

I jo em pregunto... Els mitjans de comunicació són conscients que estan pagant una gran quantitat de diners a uns delinqüents? Són conscients que amb aquests diners salden part dels seus deutes? Quins són els límits? Fins a quin punt és lícit?

Gràcies per ser-hi

2008-11-25T15:40:00.015+01:00

Avui dedico el post a totes aquelles persones que en un moment o altre passen per aquest bloc, aquelles que conec des de fa anys i que hem compartit mil i una històries, aquelles que tot i que coincidim molt de tant en tant sembla que el temps no hagi passat... En definitiva, a totes aquelles persones que han format i formen part de la meva vida...

Aquest matí he rebut aquest escrit i m'agradaria compartir-lo amb tots vosaltres... Gràcies a tots/es per ser-hi...

"No es necesario que sea hombre, basta que sea humano, basta que tenga sentimientos, basta que tenga corazón.

Se necesita que sepa hablar y callar, sobre todo que sepa escuchar.
Tiene que gustar de la poesía, de la madrugada, de los pájaros, del Sol, de la Luna, del canto, de los vientos y de las canciones de la brisa.
Debe tener amor, un gran amor por alguien, o sentir entonces, la falta de no tener ese amor.
Debe amar al prójimo y respetar el dolor que los peregrinos llevan consigo.

Debe guardar el secreto sin sacrificio.

Se busca un amigo para gustar de los mismos gustos, que se conmueva cuando es tratado de amigo.

Que sepa conversar de cosas simples, de lloviznas, y de grandes lluvias y de los recuerdos de la infancia.

No es necesario que sea de primera mano, ni es imprescindible que sea de segunda mano.

Puede haber sido engañado, pues todos los amigos son engañados.
No es necesario que sea puro, ni que sea totalmente impuro, pero no debe ser vulgar.

Debe tener un ideal, y miedo de perderlo y, en caso de no ser así, debe sentir el gran vacío que esto deja.
Tiene que tener resonancias humanas, su principal objetivo debe ser el del amigo.

Debe sentir pena por las personas tristes y comprender el inmenso vacío de los solitarios.

Debe gustar de los niños y sentir lástima por los que no pudieron nacer.

Se precisa un amigo para no enloquecer, para contar lo que se vio de bello y de triste durante el día, de los anhelos y de las realizaciones, de los sueños y de la realidad.

Debe gustar de las calles desiertas, de los charcos de agua y los caminos mojados, del borde de la calle, del bosque después de la lluvia, de acostarse en el pasto.

Se precisa un amigo que diga que vale la pena vivir, no sólo porque la vida es bella.

Se necesita un amigo para dejar de llorar.

Para no vivir de cara al pasado, en busca de memorias perdidas.

Que nos palmee los hombros, sonriendo o llorando, pero que nos llame amigo, para tener la conciencia de que aún se vive".

__________________________

Aprofito el post per dir: NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!!

Ens pelarem...

2008-11-19T18:28:00.003+01:00

Atenció! Perquè a finals d’aquest mes de novembre arriba una nova onada de fred hivernal procedent del centre d’Europa. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya ens pelarem de fred, ja que els termòmetres baixaran prop de 10 graus. Les previsions indiquen que el proper cap de setmana la temperatura registrarà un primer descens, però no serà fins dimarts (25 de novembre) quan caigui en picat.
Així que no perdeu de vista els anoracs, els polars, els guants, les bufandes i els gorros perquè seran de gran utilitat.

No dudaría

2008-11-11T15:04:00.005+01:00

Després de 25 anys de carrera discogràfica, Rosario Flores ha decidit rendir homenatge a totes aquelles cançons que, en un moment o altre, han estat presents en el transcurs de la seva vida. El disc porta per títol Parte de mí i, sens dubte, una de les cançons més representatives és No dudaría, creada pel seu germà Antonio Flores...

"Yes, we can"

2008-11-05T22:15:00.008+01:00

Sembla que els Estats Units han superat els prejudicis racials, la majoria conservadora que conforme la seva societat i el discurs de la por. Amb un missatge centrat en el canvi, un jove senador de 47 anys anomenat Barack Obama, de pare negre de Kenya i mare blanca de Kansas, s’ha proclamat, després d’un llarg marató, com el nou president de la Casa Blanca.
El somni que va tenir en el seu moment Martin Luther King s’ha fet realitat... Adéu Bush i Benvingut Obama... “Yes, we can”...

Bona castanyada a tothom!

2008-10-31T16:04:00.008+01:00

Després d'uns quants anys celebrant la castanyada amb màniga curta, sembla que avui ens pelarem de fred...

Les dues Marujes

2008-10-27T16:02:00.004+01:00

Per perdre la paciència...

Don't speak

2008-10-21T15:23:00.009+02:00

Sempre hi ha moments que no vols que ningú et digui res...

No Doubt... Tragic Kingdom... Don't speak...

Una cançó que, tot i el pas del temps, no em canso d'escoltar-la.

Escombrant cap a casa...

2008-10-17T16:21:00.001+02:00

"Pallasso"

2008-10-16T23:17:00.005+02:00

Un "error tècnic i humà" va provocar, ahir, que en la primera edició de La Sexta Noticias, Rajoy sortís malparat... Si mireu les imatges ja us podreu imaginar que aquest error no ha passat desapercebut per la cúpula del partit...

Torna el misteri

2008-10-12T16:17:00.010+02:00

Comença la quarta temporada de El Internado... Una sèrie amb una trama brutal, uns guions boníssims, una realització impressionant... Molt recomanable...

Si mai l'heu vista, aquest dimecres emeten un capítol especial que resumirà la temporada anterior per contextualitzar i no perdre el fil dels nous episodis.

El meu gran aliat

2008-10-06T19:34:00.011+02:00

Després d'una caiguda escales avall sense importància, només em faltava enganxar un refredat... Però amb aquests canvis de temperatura qui no ho està?

Sort que en aquests dies tinc al meu costat un dels grans aliats... el Vicks VapoRub... un invent efectiu!

Impacte del dia

2008-10-03T11:17:00.007+02:00

Una dona disfressada de vaca ha estat arrestada i sentenciada a un mes de presó per desordre públic. Segons ha informat el diari New York Post, Michelle Allen, de 32 anys, es va prendre molt a pit la seva feina que consistia en personificar a una vaca per promocionar un parc d’atraccions temàtic en una ciutat de l’Estat d’Ohio. I és que la dona perseguia als nens i als adults demanant que la munyissin. La policia ha informat que la dona anava amb unes copes de més, dos dies abans l’havien acomiadat de la seva anterior feina, i les fotografies de la comissaria li van haver de fer vestida de vaca perquè no tenia cap altra muda.

"Me la suda el Estatut"

2008-10-01T15:13:00.001+02:00

Una vegada més, l'enginy dels polacs...

Onze Llachs

2008-09-30T19:34:00.004+02:00

En el seu darrer treball discogràfic, Manu Guix versiona algunes de les cançons del cantautor Lluís Llach. Escolteu-lo perquè val la pena.

Manu Guix... Onze Llachs... A cavall del vent...

Vicky Cristina Barcelona

2008-09-28T21:08:00.002+02:00

Ho reconec... Mai havia vist cap pel·lícula de Woody Allen perquè no m'entusiasma... Però després de tot el rebombori que es va muntar a Barcelona per la gravació de la seva darrera pel·lícula i, perquè no, pel fet de què part de la trama té lloc a Catalunya, vaig decidir anar al cinema a veure-la.

Pel que fa a la cultura catalana, a banda d'un correfoc estàtic i un sopar amb pa amb tomàquet, poca cosa més. Pel que fa a Barcelona, Sagrada Família, Pedrera, Santa Maria del Mar i poca cosa més. La presència de persones conegudes del panorama català amb prou feines s'identifiquen, tret de la Lloll Bertran i l'Abel Folch, poca cosa més. I dels actors, he de confesar que Penélope Cruz em va sorprendre... Tan ella com Javier Bardem donen mil voltes a les turistes americanes Scarlett Johansson i Rebecca Hall.

Fràgil

2008-09-27T23:32:00.002+02:00

Encara que no ho volguem acceptar, en el fons tots som fràgils...

Lexu's... La vida perfecta ... Fràgil ...

Rac1, tots som 1

2008-09-25T22:37:00.007+02:00

Un altre estiu a Rac1... Gràcies a tot l'equip del Versió Càmping ! Tal i com vem batejar el darrer programa, ha estat un "botifarró atòmic"... Molta feina, moltes reunions, moltes anades de bola, però ha valgut la pena!

Prou de remenar la merda

2008-09-18T19:53:00.005+02:00

Estava de camí de tornada a casa amb el cotxe i he sentit per la ràdio que l’edició electrònica del diari “El País” avui a la tarda ha publicat les imatges del moment de l’accident de Barajas que va costar la vida a 154 passatgers el passat 20 d’agost.
La publicació d’aquestes imatges coincideixen el mateix dia que el representant dels pilots a la comissió d’investigació ha dimitit a causa de les filtracions a la premsa de l’esborrany de l’informe preliminar.
No se què en penseu de tot plegat. Els familiars de les víctimes ja estan prou consternats per la pèrdua d’una persona estimada que, a sobre, han d’estar aguantant cada dos per tres imatges i informacions “agafades amb pinces” de la tragèdia de Barajas. Sincerament penso que el fet de publicar aquestes imatges no aporten res de nou sinó, senzillament, remouen més la merda.

Arrencada televisiva

2008-09-16T15:11:00.004+02:00

Després de patir reposicions, programes que no valen res, tardes de westerns i sèries que no tenen ni cap ni peus, aquesta setmana ha arrencat la nova programació televisiva. A partir d'ara sentirem a parlar de Crackòvia, Vinagre, Circus, Pekín Express, De patitas en la calle, ¿Por qué no te callas?... I nous programes que aniran sorgint a mesura que avanci l'any...

Què us semblen aquestes noves propostes?

La Pegatina

2008-08-23T19:41:00.003+02:00

Sí sí, La Pegatina... Així és com es diu el grup musical format per l’Adrià, l’Ovidi i el Rubén, tres joves originaris de Montcada i Reixac que han crescut amb el retorn de la rumba catalana i l’ascens del mestissatge. Prova d’això és que en les seves cançons barregen el castellà, el català i el gallec i, fins i tot, s’atreveixen amb l’anglès i el francès. A principis de l’any 2007 van treure al mercat el seu primer treball discogràfic titulat Al carrer!...

La pegatina...Sueños de sirena...

Ho diu tot

2008-08-21T23:03:00.004+02:00

De la indiferencia al sobresalto, más tarde el aturdimiento y finalmente a la congoja y las lágrimas. Barajas, tres y cinco de la tarde. Con dos niños y tres bandejas cargadas de viandas, intento abrirme paso en un atestado restaurante de la terminal 2. Una hora antes, tres atentas azafatas de facturación de Spanair nos explican que nuestro vuelo, con salida prevista a las tres menos cinco, ha sufrido una sobreventa de billetes y que el overbooking impide embarcar con normalidad. Nos ofrece como alternativa un cambio de vuelo, con tres horas de retraso sobre el horario previsto, un bono de almuerzo y una indemnización de 200 euros por pasajero por los trastornos de viaje. Aún así, somos tres viajeros y hay justamente tres plazas disponibles en primera clase. De modo que la joven nos sugiere esperar por si no se presentan sus ocupantes y podemos embarcar a la hora prevista.
Entretanto, otras familias con niños y más miembros son derivadas directamente al vuelo de las seis. Igual que algún joven despistado. Nosotros somos tres. Nuestro número encaja con el número de plazas supuestamente disponibles. Todos estamos de vacaciones. Unos de ida y otros de vuelta. A nadie parece preocuparle demasiado un cambio de planes, y menos aún la perspectiva de amortizar el precio del billete con la indemnización que ofrece la compañía. A última hora se deshace la incógnita. En el mostrador de último minuto, media docena de apresurados pasajeros se abalanza sobre el mostrador con la intención de tomar a toda costa el vuelo de las tres menos cinco. Al resto nos recolocan en el siguiente y nos envían al restaurante.Y es allí, después del rutinario y minucioso control de seguridad, en medio de un escenario de albóndigas con papas fritas y ensaladas insípidas, donde salta la primera noticia.

Exasperada por el peso de dos mochilas y el correteo de mi hijo pequeño entre decenas de bandejas cargadas de bocadillos, refrescos y cervezas, el sonido de llamada de un móvil no parece ser más inoportuno. Son las tres y seis minutos, hora de Madrid. Es una abuela desesperada. Delante del televisor, acaba de saber que un avión se ha salido de la pista en la T-4. La asalta un sudor frío de puro terror. De entrada, no sabe qué hacer ni a quién llamar. Sus dos nietos, mis dos hijos, van supuestamente en ese avión. Finalmente decide marcar el número de mi móvil. Está histérica. La tranquilizo. ¿Un avión que se sale de la pista? Bah, quizá no sea para tanto, tal vez un derrape, un gran susto y a lo mejor algún contusionado.

En el aeropuerto todo el mundo sigue almorzando tranquilamente. El personal de Barajas empieza a hacer comentarios por lo bajo. El primer signo inquietante salta de los labios de una cajera del Ars, el restaurante que atiende a los pasajeros descolgados de Spanair. "No sabemos, no sabemos, parece que se ha estrellado un avión". ¿Estrellado? El panorama cambia radicalmente. Los teléfonos móviles suenan enloquecidos por todas partes. El primer dato confirmado corta de raíz el apetito. Era el vuelo de Spanair a Gran Canaria. ¿El mismo en que debíamos estar ahora a bordo? Miro a mis hijos con una sensación incalificable de estupor e instinto de protección, consciente de su vulnerabilidad y de la tragedia sin retorno que nos ha pasado rozando, y se me saltan por primera vez las lágrimas.

En el aeropuerto, todos parecemos habitantes de una burbuja incomunicada. Las pistas de Barajas se han cerrado, pero la megafonía no ofrece ni una sola información. Los móviles, en cambio, no cesan de escupir datos cada vez más pavorosos. Un fallo técnico, un motor incendiado, tal vez algún muerto y dos docenas de heridos.

En mi móvil, la voz de una amiga periodista me llega casi ahogada desde los estudios centrales de TVE en Madrid, donde apenas media hora después del accidente ya empiezan a temerse lo peor. "Ay Teresa, dios mío, intenta salir del aeropuerto, no creo que vayas a poder volar hoy. El accidente es muy grave, es muy grave". Los móviles derraman a cuentagotas el trágico balance. Siete muertos, veinte muertos, cuarenta, cincuenta muertos... Los pasajeros permanecen en la terminal de salidas. Pero todos parecemos completamente noqueados.

La megafonía empieza a repetir cansinamente el mismo y lacónico mensaje. "Debido a un incidente aéreo todos los vuelos pueden sufrir demoras. Rogamos a todos que estén atentos a las pantallas de información". En el mostrador de Spanair, tres agentes de la compañía parecen igualmente en estado de shock. Nadie es capaz de decir a qué hora saldrán los vuelos con destino a Gran Canaria. Un británico entrado en años vocifera en inglés. Entre el resto de los pasajeros que se arraciman, un murmullo de reproche se extiende por la larga y lenta fila. "Ni siquiera es capaz de respetar la memoria de los muertos". Los muertos. Una amiga me llama desde Las Palmas. Una madre desesperada no consigue contactar con su hijo, cuyo destino sí le situó a bordo del fatídico vuelo. "¿Tienes manera de enterarte ahí de la lista de las personas heridas o muertas?" Le explico que no, que es imposible, que somos los más desinformados. ¿Es que no contesta en su móvil? No. Su móvil permanece apagado casi una hora después. Su aterrorizada madre no sabe ni dónde buscarle. Todos quienes la acompañan en su caso hace rato que se temen lo peor.

Cinco horas después, con el estómago estragado por los nervios, con decenas de pasajeros aún siguen repitiendo la creciente letanía de los muertos, logramos al fin embarcar en un vuelo de regreso a casa. Un tenso silencio se extiende por el finger. Una mujer solloza sobre el hombro de su pareja. "Ese era mi vuelo y lo perdí. Tengo miedo". Tres jóvenes hacen humor negro. "Eh, todavía estáis a tiempo de no subir". A pie de avión, ya en pleno embarque, una azafata mira al cielo y a duras penas logra contener las lágrimas.

TERESA CÁRDENES

Testimoni directe de la tragèdia de Barajas i periodista del Diari de Las Palmas "La Provincia"

El noi del pijama de ratlles

2008-07-13T18:49:00.003+02:00

Fa uns mesos una amiga meva em va regalar una de les novel·les més llegides i venudes durant moltes setmanes, i també molt ben considerada per part de la crítica: El noi del pijama de ratlles del dublinès John Boyne.
En una de les entrades del bloc vaig assegurar que era incapaç de sobrepassar la pàgina trenta del llibre Els pilars de la Terra. Doncs bé, amb El noi del pijama de ratlles m’ha passat tot el contrari... M’ha atrapat des del principi fins que, amb un tres i no res, ja m’he trobat llegint l’últim capítol.
S’han escrit molts llibres sobre l’holocaust i el nazisme, però mai amb tanta innocència i claredat. A través d’una història d’amistat entre dues criatures de nou anys, l’autor explica l’horror de la guerra i les seves conseqüències. Podríem dir que explica la barbàrie a través de la mirada d’un infant que no comprèn perquè a l’altra banda de la tanca hi viuen una gran quantitat de persones, perquè van vestides amb un pijama de ratlles, perquè no tenen menjar, perquè van descalces...
Els diàlegs que s’estableixen entre els dos nens, el Bruno (alemay) i Shmuel (fill de jueus), són tan innocents que, a vegades, s’acosten a la ironia.
Un tret distintiu d’aquesta novel·la és que “Hitler” aquí es diu “La Fúria”, i l'horrible camp de concentració nazi “Auswitch” aquí rep el nom de “Out-Wicht”. Tot i que el to del llibre és bastant suau s’amaga un crítica directe contra el nazisme.
El noi del pijama de ratlles, és una novel·la molt recomanable i, que de ben segur, no us deixarà indiferents.

Coincidències

2008-06-29T12:08:00.006+02:00

Fa unes setmanes em va tocar anar a cobrir la inauguració del Saló Avante, dedicat a l’autonomia personal i la qualitat de vida de les persones. Però no us penseu que vaig anar-hi per informar sobre les novetats del sector, sinó perquè la princesa Letícia era la presidenta d’honor del saló i aquell estava de visita. Us asseguro que com a periodista anar a un acte on estigui present la reialesa és com participar en una gimcana. Us explico les raons...
Primer: l’enorme seguretat que porta al seu voltant no et deixa fer la teva feina
Segon: la gran quantitat de controls que et fan passar abans d’entrar al recinte
Tercer: quan et veuen amb el micròfon ja et miren amb mala cara, com si fossis un delinqüent i enlloc d’un micròfon portessis una pistola
Quart: et sents observada en tot moment, i no tens cap mena de marge de maniobra
I cinquè i últim: el cotxe oficial porta inhibidors que emeten una senyal per evitar que alguna bomba sigui activada a través d’un dispositiu de freqüència, com ara el mòbil. Això provoca que si has d'enviar una crònica des de una unitat mòbil no pots, perquè l’antena queda totalment inhabilitada i no permet enviar ni rebre cap senyal a l’emissora.

En fi, després de tots aquests impediments vaig decidir deixar de seguir a la Leti (perquè tampoc no faria cap tipus de declaracions i tots semblàvem ovelles perseguint-la per res) i anar a fer un volt pel saló. A partir d’aquell moment el meu objectiu (i que des del meu punt de vista era prioritari) era aconseguir parlar amb els professionals del sector que aprofitaven el saló per donar a conèixer les darreres novetats, per tal de millorar l’autonomia personal i la qualitat de vida d’aquelles persones que pateixen algun tipus de discapacitat física. I així va ser, vaig entrevistar a diverses persones perquè m’expliquessin la feina que estaven duent a terme i els serveis que oferien als visitants. En aquest moment la meva sorpresa va ser trobar-me a un amic que estava treballant al saló, i em va explicar què és el que oferia la seva empresa a tots els visitants que s’apropessin al seu stand. Aquí teniu la prova del "delicte"...

Creieu-me, va ser molt més enriquidor i interessant parlar amb aquestes persones que no pas seguir com ovelletes a la reialesa, perquè des del punt de vista informatiu no aportava res.

Ràdio L'Hospitalet 96.3 FM

Les obres de la desgràcia

2008-06-25T19:33:00.005+02:00

Aquesta setmana el Foment de les Arts i el Disseny ha divulgat un manifest que tornar a obrir el debat sobre la manipulació que pateixen les principals obres arquitectòniques d’Antoni Gaudí. Així, aquest document posa en qüestió la continuació de les obres de la Sagrada Família, la rehabilitació de la Casa Batlló, la restauració del Palau Güell i la rehabilitació de la Cripta de la Colònia Güell. Aquesta darrera, com és evident, em preocupa especialment, ja que la tinc a tocar de casa i veure com era, i com és, em fa molta ràbia. Per aquells que no l’heu visitat mai, es troba envoltada de vegetació i molt aprop del bosc. A les nits d’estiu sempre ens reuníem tots a la porta de la Cripta, ja fos per jugar al famós “bote” o bé xerrar una estona i compartir bons moments, sempre i quan els veïns del davant no avisessin a la policia perquè fèiem massa xivarri (que alguna vegada havia passat...). Ara, però, això és impossible perquè des que van començar les “obres de la desgràcia” està ballada i no hi pots entrar. I m’atreveixo a dir “obres de la desgràcia” perquè el que han fet no s’aguanta per enlloc, sembla que hagi passat pel quiròfan i li hagin canviat la fisonomia... Sinó, mireu com era abans i com és ara...

Fotografia esquerra: com era abans

Fotografia dreta: com és actualment

Bona nit

2008-06-02T21:55:00.001+02:00

Per uns instants deixeu allò que estigueu fent i escolteu aquesta cançó... Bona nit a tots/es!

Com passa el temps...

2008-05-19T18:37:00.004+02:00

Quan fas anys sempre et passa pel cap tot allò que has viscut fins ara. Fas memòria i veus que 24 anys han donat molt de sí: has viscut històries bones i d'altres no tant, però que totes t'han ajudat i t'ajuden a créixer. És aleshores quan te'n adones que, tant en els bons moments com en els dolents, estas envoltada de la gent que t'estima i et fa seguir endavant...

Bon rotllo

2008-04-17T22:29:00.008+02:00

La Casa Azul és un grup de pop que va ser creat pel compositor i productor català Guille Milkyway l'any 1997. La seva música et trasllada als anys 60 i a la música disco dels anys 70. Com díriem avui dia es tracta d'un grup retro. I, sincerament, no és que m'agradi massa però em transmet molt bon rotllo... Us deixo amb un dels seus videoclips... La revolución sexual... (molt freak !)

Primícia

2008-04-16T15:29:00.007+02:00

Fa unes setmanes l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló va posar en marxa un concurs on els veïns i veïnes de la Colònia Güell podien fer propostes per tal d’elaborar el cartell i el programa de la Festa Major d’enguany. Normalment no acostumo a presentar-me a concursos, però en aquest cas em va fer gràcia fer una proposta i provar sort. Vaig apostar per un cartell infantil però que d’alguna manera tingués relació amb la Colònia. Quan el vaig enviar pensava que m’havia quedat una mica “cutre” i no tenia cap esperança de guanyar. Doncs bé, la meva sorpresa ha estat avui quan he mirat el correu i m’han dit que la meva proposta havia estat seleccionada. Així que, en primícia, us avanço com serà el proper cartell de la Festa Major de la Colònia.

PD: Per aquells que no sou de la Colònia, només dir-vos que el rat-penat és el símbol del poble... Mira que hi ha animals en el món més agraciats que el rat-penat, però que hi farem...

Matins.SÍ - Matins.NO

2008-04-04T12:47:00.010+02:00

Fa una setmana que TV3 va emetre la gala del Català de l'Any que organitza la cadena autonòmica juntament amb el Periódico de Catalunya. Va ser una gala molt entretinguda i divertida, sinó mireu com va arrancar... Cara a cara entre el Cuní polac i el Cuní real... Boníssim!

Bona companyia

2008-03-26T22:16:00.002+01:00

Aquests dies de vacances no he agafat cap avió i m’he enlairat a l’estranger, tampoc he pujat a bord de cap vaixell, ni tan sols he fet molts quilòmetres amb cotxe. Aquests dies he pogut gaudir d’una bona companyia sense anar lluny de casa. Divendres, després de treballar una mica pel matí, juntament amb dos grans amics vem decidir anar a fer l’únic cim que hi ha prop de la Colònia. Amb quatre gambades ja estàvem a dalt. Un cop allà quatre fotografies per deixar constància de la nostra petita fita, fer unes quantes tonteries i cap a baix que fa baixada. Després de gastar les energies el dia següent tocava calçotada. Perquè us feu una idea, a la una començàvem a fer els calçots i cap allà les cinc acabàvem de dinar. Va ser tota una odissea, però va valer la pena perquè ens ho vem passar de conya. I per acabar d’arrodonir el dia el trivial ens va fer rememorar vells temps. Diumenge tocava menjar la mona i per acabar de rematar la setmana santa dilluns vem celebrar l’aniversari de mon germà amb una festa sorpresa.

Gràcies per compartir aquests dies!

Moltes vegades la bona companyia val més que un gran viatge!

Eurofreak

2008-03-12T22:50:00.003+01:00

El proper mes de maig tindrà lloc a Servia (Belgrad) el Festival de Eurovisión. Doncs bé, aquest any Televisió Espanyola ha utilitzat les noves tecnologies per decidir quin serà el candidat que defensarà a Espanya en aquest festival. Desconec si aquest sistema se’ls hi ha escampat de les mans, però el cas és que Rodolfo Chikilicuatre (personatge de la factoria El terrat) amb la seva cançó Chiki Chiki ha estat l’escollit. Com és evident, aquesta decisió ha generat opinions de tot tipus: hi ha que ho consideren una mofa al món musical i d’altres que ho troben bé. Sigui com sigui, aquesta edició del Festival de Eurovisión segur que tindrà una audiència envejable només per veure que és el que fa aquest freak. Si encara no el coneixeu mireu aquest video...

ETA contraataca

2008-03-07T22:15:00.002+01:00

Fa quatre anys el terrorisme islàmic va acabar amb la vida de més d’un centenar de persones a Madrid pocs dies abans de les eleccions generals, i enguany la banda terrorista ETA ha decidit tenyir de sang l’últim dia de campanya electoral. A les 13.30 d’avui divendres l’exregidor socialista Iasías Carrasco de 43 anys ha rebut tres trets quan sortia del seu domicili situat al municipi guipuscoà d’Arrasate que li han causat la mort. Espero, però, que aquesta vegada no s’utilitzi políticament a la víctima del terrorisme etarra.

Ara toca reflexió

2008-03-07T10:44:00.001+01:00

Per fi. D’aquí unes hores s’hauran acabat els mítings, les propostes, les promeses que aquests dies ens han bombardejat. I és que la campanya electoral ha començat la seva compte enrera per donar pas, demà, a la jornada de reflexió. A hores d’ara potser alguns de vosaltres no teniu clar a qui votareu o, fins i tot, us estareu plantejant no anar a les urnes. Des d’aquí us animo a tots a exercir el vostre dret a vot, ja sigui per apostar per una força política determinada, per votar en blanc o nul. Al llarg de la història moltes persones han lluitat per aconseguir aquest dret i poder expressar els nostres interessos en clau política. Així que no ho desaprofitem. Tot i que a vegades el comportament dels polítics fa que t’agafin ganes de passar de tot...

Sense marge a la improvisació

2008-03-04T22:24:00.000+01:00

Avui volia fer una crítica als dos debats cara a cara que ha organitzat l’Acadèmia de la Televisió entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Primer de tot penso que, tot i que el PSOE i el PP siguin els dos partits majoritaris i que un d’ells serà qui guanyarà les eleccions, la resta de forces polítiques també tenen dret a participar en un debat d’aquest tipus, ja que estem en una democràcia i tothom té el dret a dir la seva.
En segon lloc, penso que ha estat un debat cara a cara on tot estava pactat al mil·límetre, sense deixar marge a la improvisació i amb unes normes molt clares. Unes normes que han estat decidides, principalment, pels dos líders polítics. I és que ja estic cansada que siguin ells qui posin les normes i no l’organisme que ho organitza. I en tercer lloc, vull que quedi molt clar que tant els moderadors, els realitzadors, els tècnics de so, els estilistes, els operadors de càmera... En definitiva, tots els professionals que van participar en la realització d’aquest esdeveniment no van cobrar ni un cèntim... Indignant...

Escalfant motors

2008-02-27T15:16:00.002+01:00

Mica en mica les editorials i els escriptors comencen a escalfar motors de cara a la propera Diada de Sant Jordi. Primer Ken Follet amb la continuació de Els Pilars de la Terra, tot seguit l’última entrega de la saga de Harry Potter i les seves relíquies de la mort i ara una de les novetats editorials més esperades per tots els seguidors de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón. I és que l’editoral Planeta anunciarà avui de manera oficial que la segona part de la novel·la L’ombra del vent ja està a punt. Tot i que no serà exactament una continuació, compartirà el mateix univers: el retorn al Cementiri dels Llibres Oblidats, la reaparició d’alguns dels personatges com ara el pare del protagonista Daniel Sempere en un moment diferent de la història barcelonina, i es presentaran altres escenaris, encara més foscos de la Barcelona sinistra i gòtica. Personalment L’ombra del vent em va agradar molt i ja espero amb ànsia aquesta segona part de la novel·la.

2 anys i 9 mesos

2008-02-24T18:04:00.002+01:00

Avui us presento a dues “personetes”, una ja té dos anys i l’altra fa tot just una setmana que va arribar a aquest món. Són els meus dos nebodets, el Joan i la Júlia, i me’ls estimo moltíssim!

Sucre o sacarina?

2008-02-13T15:23:00.004+01:00

Segons un estudi realitzat per dos científics nord-americans amb ratolins la sacarina engreixa més que el sucre natural. Prova d’això és que aquesta investigació va posar de manifest que els animals alimentats amb sucre artificial van augmentar més de pes, de grassa i de calories que els que havien consumit glucosa. Com pot ser? Segons diuen perquè el cos anticipa moltes calories quan prova un aliment o una beguda dolça, ja que els aliments dolços tenen, normalment, un nombre elevat de calories. Per tant, els experts creuen que quan es trenca la relació entre la sensació de dolçor i els aliments de calories elevades, el cos es confon i, a conseqüència d’això, regula els productes consumits amb més dificultat. Els estudis ja ho tenen això, tota la vida pensant que la sacarina engreixava menys que el sucre i ara resulta que no. En fi... Vosaltres de què sou? Sucre o sacarina? Jo sucrera de tota la vida.

Un nou fenomen?

2008-02-11T19:27:00.000+01:00

Us sona Kamelo Punto Semos ? Es tracta d’un grup format per dos peculiars personatges d’origen català que toquen cançons Rumba-Pop (tal com ho defineixen ells). S’han donat a conèixer en el programa de la productora Gestmusic, Tú sí que vales, amb la cançó Jonathan. En aquest cas les paraules sobren, és millor que mireu la seva aparició en aquest programa de televisió i les cares i la posterior valoració del jurat compost per Xavier Sardà, Noemí Galera i Àngel Llacer... No té desperdici.... Estarem davant d’un nou fenomen musical?

Un record

2008-02-08T15:18:00.000+01:00

Van aparèixer l’any 1986 a Girona i van dissoldre’s l’any 2002. Al llarg de la seva trajectòria musical destaquen cançons com L’Empordà, Tot queda igual, Si et quedes amb mi...Que segur que molts de vosaltres, alguna vegada o altra, haureu cantat en un karaoke o, sinó, segur que les coneixeu. Suposo que ja sabeu de quin grup us estic parlant... Sopa de Cabra. Recordo que un dels primers concerts que vaig anar era, precisament, d’aquest grup gironí a Sant Boi de Llobregat. Aquest municipi de la comarca del Baix Llobregat, a banda del Pau Gasol, se’l coneix pel manicomi... Doncs sabeu quina va ser la primera cançó que van tocar? No podia ser cap altra que El boig de la ciutat... molt oportú. Com que és impossible trobar el videoclip d’aquesta cançó us deixo amb una altra que, simplement, m’agrada... disfruteu... El far del sud...

Víctima de l’audiència

2008-02-07T17:26:00.000+01:00

Fa uns dies que van fulminar el tomàquet i ahir es va anunciar que un altre programa dirà adéu el proper 22 de febrer - que farà 500 emissions -, també víctima de l’audiència. Es tracta del programa Channel nº4 presentat per Ana García-Siñeriz i el glamurós Boris Izaguirre. Ambdós condueixen aquest magazín de tarda des del inicis de la cadena Cuatro. Aquesta decisió mostra que la veterania no és un grau superior per als programes de televisió. I és que al final de tot aquest entramat l’audiència, en aquest cas, té la última paraula (tot i que sempre no funciona d’aquesta manera). Prova d’això és que Channel nº4, tot i que no havia perdut gaires espectadors respecte a temporades anteriors, el que no ha fet és créixer al mateix ritme que d’altres programes de la cadena. Així doncs, els resultats que altres anys van ser molt importants ara s’han quedat a mig camí.

Destinació: l’Antàrtida

2008-02-05T15:22:00.001+01:00

L’expedició “disCAPACITADOS” ha arribat a Catalunya per entrenar a les muntanyes de la Molina (al pic de Puigllançada) en unes condicions de temperatura i ventades que s’acosten al seu objectiu: ser els primers discapacitats físics del món en creuar el pol sud sense cap ajuda, en 25 dies, fent uns 20 quilòmetres diaris arrossegant trineus de 40 quilos cadascun. Aquest projecte tindrà un cost de 250.000 euros i els beneficis que se’n extreguin es destinaran a ajudar a les associacions que treballen en la integració dels discapacitats a través de l’esport. Una iniciativa que demostra que la força de voluntat i l’esperit de superació d’aquestes persones són dignes d’admirar, i que molts de nosaltres hauríem de posar en pràctica.

Gosses pirates

2008-02-02T17:33:00.000+01:00

Avui us vull presentar a la Lucky i a la Flo. I us preguntareu, qui són aquest parell? Es tracta de les primeres gosses entrenades per desemmascarar pirates. Després de vuit anys de formació al Regne Unit, Lucky i Flo es van enfrontar amb el seu primer treball a l’aeroport britànic d’Stansted i va ser un èxit: van detectar una gran quantitat de cd’s i dvd’s il·legals. Un cop comprovada l’efectivitat, les dues gosses de raça labrador van encentar una gira a nivell mundial: Canadà, Singapur, les Filipines, Hong Kong, Dubai, Malàisia, Espanya... Podríem dir que la major part de la seva vida s’han dedicat a ser famoses. A disfrutar. A ser unes autèntiques estrelles. Per explicar-ho d’una manera breu, Lucky i Flo desemmarcaren els pirates de la modernitat, és a dir, a les màfies dedicades a la còpia il·legal de pel·lícules, música i videojocs perquè són capaces de detectar un dels components bàsics del CD i DVD: el policarbonat. Curiós, no?

Un tema pendent

2008-01-31T15:22:00.000+01:00

Avui al matí he fullejat el diari i he topat amb el titulat següent: “L’anglès serà ineludible a partir del 2009 per tenir títol universitari”. Ja era senyors! Com és possible que a la llicenciatura de periodisme – per posar un cas que conec de primera mà – no inclogui l’anglès en el seu pla d’estudis? Diuen que mai és tard... Doncs bé, els estudiants que accedeixin per primera vegada a la universitat a Catalunya el curs 2009-2010 hauran d’aprendre anglès al llarg dels quatre anys de carrera i acreditar que el dominen. Alguns pensareu que a l’ESO (EGB) o al Batxillerat (BUP i COU) ja t’ensenyen prou per tenir un cert domini, però a la pràctica tan anys estudiant anglès per no saber ni dir dues frases senceres amb un mínim de coherència. Així que penso que per fi es resoldrà un tema pendent, però també sóc partidària de donar a conèixer i tenir la possibilitat d’estudiar dins la carrera qualsevol altra llengua estrangera.

El tomàquet passa per la trituradora

2008-01-29T19:51:00.000+01:00

Després de cinc anys en antena i de 1.200 programes el tomàquet passa per la trituradora. I és que la directiva de Telecinco ha decidit posar fi a Aquí hay tomate, que s’acomiada aquest divendres de l’audiència. Aquest programa del cor ha estat un dels més polèmics de la televisió i que ha acumulat més querelles, però al mateix temps s’ha convertit en un dels espais més emblemàtics de la graella televisiva. Un programa amb molts “tomateros” i, a la vegada, amb molts detractors, però sigui com sigui ha aconseguit crear un nou llenguatge televisiu en el món rosa (que no comparteixo). Personalment no estic gaire d’acord amb el tractament de les notícies ni en el seu enfocament, però reconec que ho feien d’una manera atractiva i enganxosa. Qui digui que mai hagi vist el tomate no m’ho crec, ni que sigui per riure una estona... Ara, però, si no l’heu vist mai (que ho dubto) aprofiteu abans de divendres o el tomàquet ja haurà caducat.

L'èxit de Polònia

2008-01-28T19:32:00.000+01:00

Avui m’he assabentat que la direcció de la cadena Cuatro està molt interessada a realitzar una versió castellana de Polònia, i que els responsables de la televisió de Sogecable ja s’han reunit amb la productora del Toni Soler i companyia per començar a definir l’adaptació del xou català per a tot Espanya.
No ho sé si ho recordareu, però fa uns anys també l’equip polac ja van intentar fer el salt a les espanyes amb el programa Mire Usté (Antena3), però l’invent va durar ben poc. Ara, però, els temps han canviat i les possibilitats que Polònia tingui acceptació a Espanya són molt altes. Ja veurem què passarà...

Contradiccions

2008-01-25T21:12:00.000+01:00

Aquesta setmana l’Audiència Nacional ha enviat a la presó deu dels catorze acusats de terrorisme gihadista que van ser detinguts dissabte passat al barri del Raval de Barcelona. El jutge sosté que tres dels detinguts s’havien proposat de fer un atemptat el passat cap de setmana als transports públics de Barcelona, així com també en alguna mesquita i un centre comercial de la ciutat. Tot i així, també ha afirmat que no tenien capacitat per a fabricar els explosius per a cometre l’atemptat.
La decisió de l’Audiència Nacional ha causat sorpresa, perquè s’havia difós la impressió que l’operació feta per la guàrdia civil, havia estat precipitada. Des del primer dia, les contradiccions havien posat en dubte l’actuació policial. Dubtes que es van fer més grossos quan el conseller d’Interior, Joan Saura, va afirmar al Parlament que no hi havia indicis que aquest grup preparés un atemptat imminent.

El fet és que la cadena d’interrogants sobre les detencions és llarga, ja que a banda de l’acte de l’Audiència Nacional s’hi ha d’afegir les dades que s’han anat filtrant des del mateix moment de les detencions i que, de manera exagerada, diaris i televisions han amplificat.

Això no té per on agafar-se...Tot són contradiccions...Haurem d’esperar el resultat de les investigacions...

El retorn dels generadors

2008-01-23T15:05:00.000+01:00

Sembla un acudit però, malauradament, és real. Aquesta nit s’ha produït una nova apagada que ha afectat a 70.000 abonats de Badalona, Sant Adrià i Barcelona durant més de 12 hores.
El culpable: un incendi en una subestació de Fecsa Endesa que ha provocat el retorn de 43 generadors a les zones afectades.
Les conseqüències: la suspensió de 18 operacions quirúrgiques i de les proves a 42 pacients de l’àrea de radiologia de l’Hospital de Badalona.
Sempre estem igual, quan no és un all és un ceba...

Ni parlar-ne

2008-01-22T18:16:00.000+01:00

S’acosten les eleccions generals del 9 de març i els diferents partits polítics escalfen els motors (de fet, ja fa temps que ho fan) i deixen anar les seves propostes electorals. Això sí, algunes més encertades que no pas d’altres. El senyor del partit popular, Mariano Rajoy, ha proposat que els alumnes de les escoles de Catalunya que ho demanin puguin fer servir el castellà com a llengua vehicular en la major part de les assignatures, i no pas el català com fins ara. Per si aquest energumen no ho sap, la major part de nosaltres hem impartit totes les assignatures en català, excepte l’àrea de castellà, anglès, alemany... i sabem perfectament defensar-nos en els dos idiomes. Si posa com a excusa la immigració, li diria que es poden establir programes de coneixement de la llengua i la cultura catalanes abans que la persona nouvinguda s’integri plenament a les aules, i no pas imposar aquesta proposta que no té ni cap ni peus. Segons els meu parer aquesta iniciativa dels populars només té una explicació: jugar amb la llengua i la cultura catalana i així aconseguir esgarrapar vots. Ho sento senyor Rajoy però per aquí no hi passo. Ni parlar-ne.

Ànims!

2008-01-17T19:33:00.000+01:00

Totes les persones que passin per aquí i estiguin immerses en el període d’exàmens, que els hi quedi un últim esforç per acabar un projecte, que estan a punt d’acabar un etapa per començar-ne un altra...Molt ànims! Recordeu que només són Instants del Temps, encara que de vegades aquests instants semblin una eternitat acaben superant-se; tard o d’hora però es superen.
Aprofitant l’avinentesa, dono les gràcies a totes aquelles persones que passeu per aquí i deixeu la vostra empremta o simplement entreu per veure quina una en porto de cap!

I recordeu...Ànims, ànims i ànims!!!

Si t'avorreixes és perquè vols

2008-01-16T19:57:00.000+01:00

T'interessa saber que s'hi cou a Barcelona? On poder anar a sopar un dissabte a la nit? Descobrir racons que mai t'haguessis imaginat que existien? Quina és la cartellera teatral i que n'opinen els experts?... Tot això i més ho trobareu en una de les capçaleres culturals amb més prestigi i que acaba d'aterrar a la capital: TIME OUT Barcelona.
Es tracta d'una revista d'oci i cultura dirigida pel periodista Toni Puntí i on hi col·laboren més de 50 professionals com ara Manuel Cuyàs, Ernest Folch, Albert Puig o Francesc Miralles. Va sortir als quioscos fa prop d'una setmana sota el lema Si t'avorreixes és perquè vols i s'ha convertit en un èxit: més de 25.000 persones - entre les quals m'incloc - ja han adquirit un exemplar. L'he llegit de "pe a pa" i, sens dubte, us la recomano. Val la pena.

(Cada dijous al quiosc per 1,95€)

De la nit al dia

2008-01-15T20:12:00.000+01:00

Avui remenant entre cd’s d’altres temps m’ha caigut a les mans un de molt especial. Ara deu fer nou anys que va entrar a casa meva amb forma de regal i, sens dubte, s’ha convertit en una de les bandes sonores que sempre m’ha acompanyat. Últimament el tinc una mica oblidat però cada cop que el veig, com avui, el meu cap em recorda una part de mi. Van ser uns anys on tot semblava més fàcil: decidir no era tan complicat; feies les coses sense pensar i et tiraves a la piscina sense reflexionar... Senzillament ho gaudies tot al màxim. A vegades penso que m’agradaria tornar a aquells temps però hem d’aprendre a fer-nos grans i seguir gaudint al màxim com fèiem abans, tot i que tinguem uns anys més.
Per seguir amb aquest to nostàlgic que m’ha agafat us deixo amb una de les cançons que inclou aquest disc... De la nit al dia... Puc ser jo...

Els ulls delaten que et fa figa el cor, que ets al fons que no pots.

Que algú ha obert la ferida un altre cop.

Que el dolor va calant més fons a poc a poc.
Que t’han pansit la il·lusió. Però no has de tenir cap por, que jo sóc aquí, i si ho vols... Puc passar la nit en vetlla si no dorms, puc provar d’espantar tots els teus malsons, dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou, i si no, puc cantar-te a cau d’orella una cançó.
Sempre pacient a l’ombra del teu cor, t’he esperat sense cap condició. I si avui ens necessitem tots dos, saps prou bé que aquí em tens, que no em moc, com sempre sóc a prop. Si no et queda cap racó d’esperança puc ser jo qui et tregui d’aquí, i si ho vols... Puc passar la nit en vetlla si no dorms...

Whiskyn's

A mitges...

2008-01-12T17:07:00.000+01:00

Teniu algun llibre que per mil vegades que ho heu intentat és impossible acabar-lo? Jo en tinc un que és considerat un gran best seller, que tothom en parla, que la majoria de gent el llegeix i li encanta, que el consideren com una de les millors novel·les històriques que existeix...

Me’l vaig comprar el primer any d’universitat perquè em van comentar mil i una meravelles d’ell: que “t’enganxava” des del primer moment, que valia molt la pena, que estava ple d’intriga, emoció, amor... En definitiva, que comptava amb tots els ingredients que asseguraven que podria ser un bon llibre per llegir. Després de cinc anys i diversos intents no hi ha manera de superar la pàgina número trenta, no m’atrau, no em motiva gens ni mica... Segur que és un bon llibre perquè les xifres de vendes parlen per si soles i l’autor gaudeix d’un prestigi immesurable. Però que voleu que us digui, Los pilares de la tierra de Ken Follet no me’l puc acabar, sempre el tinc a mitges, no hi ha manera.

Mêmê visual

2008-01-09T23:27:00.000+01:00

En aquesta ocasió es tracta d’un concurs que ha posat en marxa VideosDub sota l’etiqueta “videos de youtube” i que finalitzarà el 23 de febrer d’aquest any. La qüestió és penjar un “vídeo graciós” en el teu bloc, anomenar qui t’ha enviat el Mêmê i anotar els enllaços que vols que participin.

Així que aquí teniu el vídeo que he escollit... A mi em fa gràcia (tot i que reconec que els pares tenen una mica de mala llet), i a vosaltres?

L’he rebut de la Krys i jo els hi proposo a:

.Jordi Bes – L’home de la cabellera errant
.Gemma Parés - Deixa el rellotge...
.Isabel Palà - La caixa que puja i baixa
.Roger Pons - El Bloc del Roger Pons
.Bea Muñoz - Los mundos de Bea

Què és un Mêmê?

2008-01-09T22:43:00.000+01:00

Podríem dir que un Mêmê és un terme que ha sorgit o, si més no, s’ha estès en l’era dels blocs. Són com una mena de converses que es distribueixen, que es contagien d’un bloc a un altre. Així doncs, l’èxit del missatge que contingui el Mêmê pot contribuir a augmentar el número de visites d’un bloc, però no sempre ha de ser així.
Doncs bé, parlant de Mêmês... Fa uns dies vaig rebre’n un de l’amic Roger Pons, així que ja sabeu el que haig de fer...

1. Quan temps portes com a blocaire?

Doncs encara no fa ni un any... Tot i que ja feia temps que hem rondava pel cap, fins el mes de març de l’any passat no hem vaig decidir a fer un bloc. Al principi era constant però últimament el tinc una mica abandonat...

2. Com vas saber l'existència dels blogs?

Us semblarà una mica freak, però va ser en una de les classes de l’assignatura de la carrera: Mètodes i tècniques d’investigació. Una assignatura on el professor només va aparèixer dos dies per classe (menys mal perquè era un negat, s’explicava que donava gust) i feia venir a un substitut. Però no va ser ni el suposat professor ni el substitut sinó un alumne el que ens va explicar a tots que era això dels blocs (en aquell moment tot això em sonava a "xino").

3.Digues 5 blogs que segueixes diàriament.

En visito uns quants (entre blocs i fotologs) però no sóc massa constant. Normalment els hi faig una ullada un cop per setmana.

4. Ets lector anònim d'algun bloc?

Lectora anònima potser sí, però si deixo algun comentari m’identifico.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

Tots aquells que expliquen allò que els hi passa pel cap i generen opinió; aquells que s’interessen per temes d’actualitat i donen el seu parer; i també tots aquells que d’una simple anècdota o situació són capaços de donar-hi voltes i de fer-te reflexionar sobre coses inversemblants que mai t’havies parat a pensar.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?

Amb tots.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.

Amb cap. I si fos que sí tampoc ho diria.

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?

No.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

De moment ja està bé com està, però tot i així m’agradaria canviar-li una mica l’estètica però encara no domino molt bé el tema... Així que de moment així es queda. Això sí! A partir d’ara intentaré ser una mica més constant...

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê...
.Alina Martín
.Krys
.Roger Junyent
.Dani Palomino

BONES FESTES!!!

2007-12-17T18:44:00.000+01:00

***

M'agradaria

guarnir, aquests dies,

un arbre de Nadal

molt especial

hi penjar-hi, en lloc de regals,

els noms

de tots els meus amics. Els de sempre i els que

tinc ara.

Els que veig cada dia, i els que trobo molt de

tant en tant.

Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido.

Els constants i els inconstants. Els de les hores

alegres i els de les hores difícils. Els que sense voler vaig

ferir, i els que sense voler em van ferir. Aquells a qui conec

profundament, i aquells a qui només conec per la seva

aparença.

Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils

i els amics importants. Per això els anomeno a tots, a tots els amics que han

passat per la meva vida.

Un arbre d'arrels profundes, perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai.

Un arbre que, en florir l'any vinent, ens porti il·lusió, salut, amor i pau.

Tant de bo que per Nadal, ens puguem retrobar per a compartir els millors desitjos

d'esperança,

donant una mica

de felicitat a aquells

que ho han perdut tot.

BON NADAL I BON ANY NOU 2008 A TOTHOM!!!

NO a la violència!

2007-11-25T13:19:00.000+01:00

Malauradament les víctimes de la violència masclista a Catalunya i a la resta del món segueixen sumant dia rera dia. Una violència que atempta contra el dret a la vida, a la integritat física i a la llibertat de les dones.
Segur que molts de vosaltres recordareu el cas de l’Anna Orantes, una de les primeres dones que va accedir a la televisió per deixar constància del seu testimoni. Va assegurar que el seu marit la maltractava i que no la deixava viure. Doncs bé, al cap de pocs dies de la seva aparició a la televisió va morir cremada a mans del seu marit.
Un altra cas ha estat el que s’ha produït aquesta setmana i que segur que també recordareu... Un programa de televisió va reunir a una dona i al seu ex-marit. Aquest li va demanar una segona oportunitat però la dona no la va acceptar. Després d’aquest episodi, l’ex-marit en un atac d’ira la va matar.
Aquests dos casos han estat els més sonats, però no hem d’oblidar que en un any moren moltes dones a mans de la seva parella...

NO A LA VIOLÈNCIA!!!

[25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones]

Encara no es pot fer broma de tot?

2007-11-13T17:07:00.001+01:00

Després del segrest de la publicació número 1573 de la revista satírica El Jueves, avui l’Audiència Nacional ha condemnat als autors de la caricatura dels prínceps d’Astúries amb una multa de 3.000 euros per a cadascun. El jutge ha considerat que el dibuixant Guillermo Torres i el guionista Manel Fontdevila són responsables d’un delicte d’injúries a la Família Reial. A l’any 2007 encara no es pot fer broma de tot? La llibertat d’expressió existeix? És molt patètic i trist que a dia d’avui encara passin coses com aquesta...

La portada de la discòrdia i

la rectificació posterior

L'aventura quotidiana

2007-11-06T16:39:00.000+01:00

Segons el Secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, les línies de Rodalies de Renfe C-2, C-7 i C-10 continuaran tallades almenys fins el 30 de novembre. Aquestes línies juntament amb una més dels Ferrocarrils de la Generalitat no passen de l’Hospitalet des del 20 d’octubre passat, després de l’aparició dels famosos esvorancs provocats per les obres de l’AVE. En definitiva, la represa del servei dels Ferrocarrils encara no té data i les obres de l’AVE estan parades. Quins són els qui ho pateixen? Els usuaris que s’han d’aixecar a hores intempestives per poder arribar a la feina puntual i, tot i així, encara arriben tard o bé han d’utilitzar un altre mitjà de transport com ara el cotxe i aguantar els embussos que es produeixen al matí en hora punta. Com va dir el Cuní un dia, PROU, PROU, PROU... de prendre’ns el pèl...

11-M: La sentència

2007-11-05T19:08:00.000+01:00

El jutge Javier Gómez Bermúdez ha posat fi a quatre anys de mentires i manipulacions, i ha deixat en evidència els instigadors de l’anomenada teoria de la conspiració. Hi ha hagut personatges que han estat capaços de posar en dubte la feina dels investigadors, desacreditar proves i ajudar a deixar en llibertat els autèntics assassins de 191 persones. Avui podem dir al senyor Federico Jiménez Losantos i al diari El Mundo que la sentència els ha deixat retratats com els manipuladors d’una de les tragèdies més grans dels últims temps com ha estat l’11-M. Però la cosa no acaba aquí... Un altre dels grans derrotats ha estat, sens dubte, el Partit Popular, que durant quatre anys ha mantingut que els assassins de la massacre no provenien de “deserts remots ni de muntanyes molt llunyanes”. En aquest sentit em pregunto... És lícit haver manipulat i mentit davant desenes de víctimes? Ara què faran? Ho reconeixeran? O pateixen un atac d’amnèsia?...

Terror, intriga i emoció

2007-11-05T17:19:00.001+01:00

Després de l’oscaritzada Mar Adentro, l’actriu Belén Rueda s’endinsa en una de les històries de terror més emocionants de la mà de Laura, una dona que intenta reorientar la seva vida i perd, precisament, l’única cosa que hi donava sentit. El orfanato del barceloní Juan Antonio Bayona parla de la por a tenir una vida buida, però sobretot de la pèrdua d’un ésser estimat. Ho fa amb les paraules justes i les emocions es perceben en els silencis, en l’ambient trist que té aquest lloc on, suposadament, tot era felicitat però que ja no en queda res.
Precisament El orfanato ha estat escollida com a possible candidata a optar al guardó a la millor pel·lícula de parla no anglesa, entre d’altres categories, a la propera edició dels Oscar de Hollywood. Però per saber el veredicte ens haurem d’esperar al mes de gener...

Per tots aquells que encara no heu tingut l’oportunitat de veure-la us la recomano... Sobretot no perdeu de vista l’excel·lent interpretació i caracterització d’una gran actriu catalana com és Montserrat Carulla... 1,2,3 toca la pared...

Quina vergonya!

2007-10-26T23:38:00.000+02:00

Estic avergonyida. Des que van aparèixer les imatges que evidenciaven l’agressió que va patir una noia equatoriana als ferrocarrils, el municipi on resideix l’agressor s’ha convertit aquests dies en un autèntic plató de televisió. Des del dia en què es van difondre aquestes imatges, els veïns de la Colònia Güell no han parat de rebre trucades dels mitjans que intentaven obtenir informació de l’agressor (la seva vida, les seves amistats...). Al formar part d’aquesta professió entenc que els periodistes han de fer la seva feina i el tractament de la informació ha d’estar en sintonia amb la línia editorial del mitjà, però em fa vergonya i m’indigna que cadenes de televisió d’àmbit estatal utilitzin mètodes perversos per obtenir informació i atemptin contra la llibertat de decidir si un veí vol o no vol fer una declaració al respecte.
Per a tots aquells que no coneixeu la Colònia Güell no us penseu que és un poble ple de racistes, skins o fins i tot terroristes com han assegurat en alguns mitjans de comunicació, perquè us asseguro que això no és cert. La Colònia Güell es caracteritzava per ser un poble modernista gràcies a l’empremta que va deixar l’arquitecte Antoni Gaudí amb forma de Cripta, per una fàbrica tèxtil que va saber aprofitar l’impuls del sector i va donar de menjar a molts veïns i veïnes del poble que hi treballaven, per una gran activitat associativa... També s’ha caracteritzat per la tranquil·litat que s’hi respirava, però sembla que des de fa uns dies és impossible percebre-la.
Amb aquests arguments el que vull deixar clar és que els mitjans de comunicació no han sabut estar a l’alçada de les circumstàncies. Entenc que l’agressió que es va produir en els ferrocarrils s’ha de condemnar i s’ha de donar a conèixer, però tot ha de tenir el seu límit. Els mitjans han de saber dir PROU perquè sinó passa el que hem vist aquests dies: rius de tinta i molts minuts de televisió per donar voltes i més voltes, i deixar anar informacions sense verificar si són certes o no.

Incertesa...

2007-10-10T18:26:00.000+02:00

Després d’acabar l’etapa universitària ens endinsem en un període d’incertesa. Quin és el camí a seguir a partir d’ara? Què és el que he de fer? On aniré a parar?... En fi, tot un seguit d’interrogants que van apareixent i que de moment no tenen resposta. Tenen tota la raó aquelles persones que diuen que el futur és incert. Però suposo que aquesta és la gràcia de la vida... De moment, estic submergida per aconseguir un objectiu imminent: trobar feina... Mai havia pensat que seria tan complicat, però de moment m’ho prenc amb filosofia...

Un sopar surrealista!

2007-10-10T18:04:00.000+02:00

Un bon encert anar a sopar al lloc més freak de Barcelona amb la gent del Versió Rac1! El Rincón del Artista... simplement MEMORABLE!

Un gran equip!

2007-09-05T22:26:00.000+02:00

Després d’uns mesos d’absència arriba el moment d’actualitzar... Després de deixar la facultat he tingut la gran oportunitat de formar part d’un equip esbojarrat, sorprenent, “freak”, però per damunt de tot professional i sobretot molt humà. Cadascun d’ells ha fet que aquest estiu passés volant, amb humor i molt bon rotllo. Hem aconseguit treballar i alhora passar-nos-ho de conya fent un producte digne, com ha estat el VERSIÓ RAC1 ESTIU. D’aquesta experiència m’emporto no sols uns companys de feina sinó uns amics que espero que ens tornem a retrobar en algun moment o altre (encara que sigui per fer un sopar :)). Ara, després de sis dies d’acabar el programa, de fer un amic invisible i un sopar memorable, se’m fa estrany no fer els crèdits del programa, preparar les entrevistes o no assistir a les reunions del matí... En fi, ha estat una plaer treballar amb tots vosaltres. Gràcies per tot i fins la propera!

Equip Versió Rac1 Estiu

Fi d'una etapa

2007-06-18T13:07:00.000+02:00

Recordo que quan vaig decidir que volia fer periodisme algunes persones em van dir que era una professió sense sortida i que no valia la pena que malgastés el temps estudiant una cosa que no anava enlloc. Però, tot i així, tenia molt clar el que volia i ningú em va fer canviar d’opinió. I ara, després de cinc anys, encara ho tinc més clar.
Sembla mentida com passa el temps... recordo com si fos ahir quan començava la meva etapa universitària i ara, sense adonar-me’n, ja tinc els peus a fora. En aquest camí m’he creuat amb persones que valen molt la pena, no sols a nivell d’equip de treball sinó també a nivell humà. Amb algunes d’elles les vaig conèixer a primer curs, en canvi, d’altres tot i està a la mateixa classe i al mateix grup no les he conegut fins ara. En fi, l’etapa universitària s’ha acabat per donar pas a una altra que espero que sigui igual o millor que la que deixo enrera. Gràcies a totes aquelles persones que d’una manera o altra han fet més agradable el meu pas per la facultat. I també a totes aquelles persones que sempre, amb el seu suport incondicional, m’ajuden a tirar endavant quan el meu cap s’omple de neures. A tots vosaltres moltes gràcies! Ara ja puc dir que sóc periodista!

Una lliçó de fortalesa

2007-06-09T12:15:00.001+02:00

Un pilot català que no ha guanyat cap dels 10 Dakar en què ha participat, que no s’ha pogut proclamar campió de res, que no ha estat el millor pilot de raids de la historia ha aconseguit un dels premis més importants que pot obtenir no sols un pilot sinó qualsevol persona: l’admiració, el respecte, l’afecte i la devoció de tothom. Isidre Esteve va aconseguir posar-me la pell de gallina el dia que va comparèixer per primera vegada davant dels mitjans després del gravíssim accident que va tenir el 24 de març passat a la Baja Almanzora (Almeria), quan la seva KTM es va convertir en una catapulta a l’ensopegar amb una roca. Com a conseqüència d’aquest infortuni, Esteve es va fracturar la setena i la vuitena vertebres i, de moment, està paralític de cintura en avall.
En aquesta compareixença el pilot català va dir paraules com aquestes: "Sóc aquí, a la graella de sortida de la meva primera carrera sense moto i sé que el que els diré sonarà estrany. Desconec com em veuen però, creguin-me, estic content, sóc feliç i la vida és un regal per a mi".
És possible, qui sap, que Esteve s’ensorrés 10 minuts després d’afrontar amb un aplom admirable les preguntes dels periodistes.
Sens dubte, el pilot català va donar-nos una autèntica lliçó de fortalesa. No només ha recuperat la vida, sinó també, i més important, el plaer de viure.

Punt final

2007-06-06T22:50:00.000+02:00

Avui parlaré del que, malauradament, ha estat la notícia del dia. Si després de l’atemptat a la T4 de Barajas Zapatero encara tenia alguna esperança de ressuscitar el procés de pau, la banda terrorista ETA ho ha engegat tot a rodar després d’emetre un comunicat als diaris Berria i Gara on deixa clar que “l’alto al foc” s’ha acabat. Concretament, els etarres condemnen l’exclusió parcial de l’esquerra abertzale de les darreres eleccions i el suposat increment de les agressions al poble basc.
Davant d’aquesta notícia, les reaccions no s’han fet esperar, i és que el cap de l’Executiu va comparèixer ahir a la Moncloa per llançar tres missatges adreçats a la banda terrorista, la societat basca i el PP. Davant dels terroristes, va demanar fermesa. Davant dels bascos, complicitat. I davant el PP, exigència.
Sigui com sigui, a partir d’ara l’amenaça del cotxe bomba i el tret a sang freda torna a regir des de la mitjanit passada, si és que alguna vegada ha deixat de fer-ho. Ara sí, punt final.

Escapada a Donostia

2007-06-05T19:15:00.000+02:00

Diuen que les imatges valen més que mil paraules...

De què serveixen els resultats?

2007-05-29T18:40:00.000+02:00

Ja han passat dos dies de les eleccions municipals, però la ressaca electoral encara perdura. Personalment estic molt contenta dels resultats obtinguts a Santa Coloma de Cervelló (Colònia Güell), ja que després de més de 10 anys sota els mateixos governants sembla ser que la situació podria canviar. Però a banda dels resultats, hi ha un qüestió que m’inquieta: l’abstenció. I és que a nivell de Catalunya, amb prou feines s’ha arribat al 50%. Però, perquè una part molt important de la població ha decidit no exercir el seu dret a vot? Falta d’il·lusió? Indiferència? “Rebotada” amb els polítics? En fi, estem en una època de canvis, on la gent no s’identifica amb els partits cosa que genera una apatia i un avorriment profund. Si la meitat de la gent no hi ha tingut cap interès, de què serveix mirar els resultats?

Un any més

2007-05-11T23:19:00.000+02:00

La relació entre la política i el periodisme sempre ha esdevingut un estira i arronsa entre ambdues parts. El periodista aspira a dir-li al polític el que ha de fer, i el polític aspira a controlar el periodista, convençut que el seu atractiu dura el que dura un bon titular. En aquest sentit, però, costa trobar polítics que tinguin una relació “sana” amb la premsa, sense pors, pressions ni xantatges. Ara que s’ha donat el tret de sortida d’una altra campanya electoral, aquests esquemes, de ben segur, que es repetiran. Per un costat, els gabinets de comunicació dels partits donaran la llauna a aquell redactor que hagi comès l’error d’escriure un titular que ells consideren inadequat. Per l’altre, els mitjans públics hauran d’empassar-se els famosos blocs electorals. Així doncs, els ciutadans no rebran cap mena d’informació, sinó pura propaganda. En fi, un any més es repeteix el mateix cicle, un cicle viciós que esperem que adopti una altra dinàmica.

Recta final

2007-05-08T17:13:00.000+02:00

El mes de maig ja ha arribat. Un mes que per molts de nosaltres significa l’inici d’un compte enrera frenètic. Un mes on s’acumula tota la feina i has de treure forces d’allà on no n’hi ha. Un mes on t’ho jugues tot a una sola carta. Un mes on els nervis estan a flor de pell. En definitiva, un mes que pot ser decisiu per a alguns de nosaltres. És per això que des d’aquí us vull donar molt ànims i molta sort en aquests dies de la recta final.

Una abraçada a tothom!

Una de freda i una de calenta

2007-05-06T12:52:00.000+02:00

Teo, un nen de dos anys, algun dia contemplarà una foto de la seva arribada a Barcelona i veurà sorprès que a l’aeroport li esperava una pancarta que deia Benvingut a casa. I és que la rebuda calorosa a l’aeroport del Prat dels quatre nens adoptats per famílies catalanes a la República del Congo és l’últim episodi d’una odissea que sintetitza totes les contradiccions, vicis i virtuts d’un procés d’adopció accidentat. Tot així el desenllaç no va ser tan feliç com aparentava ser-ho, ja que una de les famílies que havia viatjat al Congo va tornar sense el seu fill perquè en l’últim moment el pare biològic de la criatura va demanar-ne la custòdia. Però el més fort de tot és que aquest nen vivia a l’hotel amb el pares que havien vingut de Barcelona, tenien tots els papers de l’adopció i només els hi faltava el visat de l’ambaixador d’Espanya a Kinshasa per poder volar cap a casa. Precisament en aquest moment, quan només els hi faltava que els hi concedissin el visat, va aparèixer la policia i va "arrencar" el nen de quatre anys dels seus pares adoptius. És intolerable.

Després de 20 anys...

2007-04-20T16:13:00.000+02:00

Fa 20 anys a Canet de Mar, un grup de tres amics van forjar un repertori musical, aparentment destinat a turistes atrapats pel sol, la sangria i els toros. En el seu camí cap a l’èxit van topar amb Salvador Escamilla, el primer que es va donar compte que la recuperació del català també sorgia del ball i la gresca combinades amb una sèrie de lletres sarcàstiques. Suposo que alguns de vosaltres sabreu de qui us estic parlant, o no. És el grup La Trinca que ha retornat amb forma de disc titulat La Trinca, 20 anys de cançons. En ell s’inclouen 4 CD’s i un DVD amb l’objectiu de recuperar l’esperit que va marcar una època. Qui no recorda el mític cd Festa Major o les aparicions a TV3 amb aquelles pintes? Simplement, memorable.

El món està boig

2007-04-17T20:26:00.000+02:00

Ahir va tenir lloc a la Universitat Politècnica de Vírginia la pitjor massacre de la història dels Estats Units. Un pistoler solitari va entrar al campus universitari de la localitat de Blacksburg i va matar en dos tirotejos almenys 32 persones abans de suïcidar-se. Eren les 7.15 hores del matí quan el pistoler va obrir foc en una residència d’aquest campus on s’allotgen uns 900 estudiants de primer any. Dues hores després del primer tiroteig el mateix tirador va tornar a disparar en una aula de l’edifici de ciència i enginyeria.

Aquesta massacre torna a col·locar la societat nord-americana davant la realitat que 200 milions d’armes ens mans de particulars converteixen aquest país en un lloc perillós i insegur. En definitiva, el que en altres llocs acaba, com a molt, a crits o a cops, a Estats Units s’opta pel trets. I és que el món està completament boig.

Negar l’evidència

2007-04-13T15:57:00.001+02:00

L’entrada d’avui la vull dedicar a parlar d’una de les massacres més sonades dels últims anys, m’estic referent a l’atemptat de l’11-M.
Com tots ja sabreu aquests dies s’està duent a terme el judici. Doncs bé, ahir la policia va confirmar que a les 18:00 hores del dia 11 de març del 2004 ja s’havia descartat que l’explosiu fos de la banda terrorista ETA, i a les 15:30 d’aquell mateix dia s’havien descobert, en una furgoneta trobada al matí, pistes que apuntaven a Al-Qaida.
En aquells dies, la cúpula del Govern de José Maria Aznar i, en particular, l’avui secretari general del PP, Ángel Acebes, van activar després de l’11-M una política informativa de mentides, mitges veritats i manipulacions. Això va provocar la ira de molts ciutadans (en els que m’incloc).
Ja des de la seva primera compareixença de premsa, Acebes va posar en marxa la política de la confusió, a l’atribuir sense cap mena de dubte els atemptats a ETA i titllar “d’intoxicació miserable” qualsevol altre versió. Malgrat l’aparició d’una furgoneta amb una cinta de versos alcorànics i la desactivació d’una bomba pròpia del terrorisme gihadista, Acebes va intentar allargar l’estratègia. Finalment es va confirmar que l’atemptat va ser perpetrat per la xarxa terrorista d’Al-Qaida. Tot i així, però, a dia d’avui Acebes afirma que les declaracions dels policies en el judici coincideixen absolutament en cadascuna de les compareixences que va fer en aquells dies.

Sempre restarà a la meva memòria l’horror, la ràbia i la impotència que va marcar l’11-M. L’horror de la massacre i la Ràbia i la Impotència de veure que un govern deixava de banda a les persones i es preocupava per justificar-se dient qualsevol barbaritat; negant l’evidència. Si pretenien enganyar-nos no ho van aconseguir.

Això no s’ho creu ningú

2007-04-11T16:07:00.000+02:00

La televisió ha esdevingut una bona eina per conèixer realitats allunyades i fora del nostre abast, però també per manipular-les fins al punt de distorsionar-les. Això és, precisament, el que va fer Telemadrid, és a dir, manipular. I és que aquesta televisió autonòmica va emetre el passat dilluns un reportatge titulat “Ciudadanos de Segunda” elaborat per ElMundo TV, en què es volia demostrar fins a quin punt el català és omnipresent i imposat a Catalunya. Per justificar aquest punt de vista, el reportatge presentava el castellà com una llengua perseguida i en perill d’extinció. Així doncs, la discriminació del castellà a les aules de Catalunya és l’eix central de “Ciudadanos de Segunda”. Però la televisió madrilenya també passa revista a l’obligatorietat de retolar en català, l’utilització del Barça per promocionar la llengua i, fins i tot, la informació meteorològica de TV3.
El relat no deixa lloc per al dubte. Amb càmera oculta, i després d’enganyar autoritats per aconseguir gravacions i entrevistes, els periodistes fan un tour per escoles de Barcelona i rodalies intentant aconseguir escolaritzar un nen sols en castellà.
En definitiva, un reportatge que aprofita qualsevol excusa per atacar el català, tergiversa la informació i mostra una realitat ajustada a la seva mida. Des de quan el castellà està perseguit a Catalunya? Des de quan la justícia fa servir el català? Quina és la situació del cinema en català? Com pot ser que una llengua majoritària, com és el castellà a Catalunya, estigui en perill d’extinció?
Això no s’ho creu ningú.

Som conscients?

2007-04-09T22:07:00.000+02:00

Després d’uns dies d’absència dedico l’entrada d’avui a parlar del canvi climàtic i de les seves conseqüències. I és que segons els pronòstics, Catalunya acabarà el segle amb una temperatura mitjana d’uns quatre graus superior a l’actual i un augment del nivell del mar d’aproximadament mig metre, cosa que afectarà especialment els deltes, les platges i els aiguamolls. D’aquesta manera, la variació del clima tindrà inevitables efectes a les zones costaneres, on el creixement del nivell del mar comportarà no sols la desaparició de part de la costa, sinó també de les espècies que hi formen part. Per tant, suposarà la desaparició de moltes platges i cales, l’augment del risc d’inundacions, la desaparició d’espècies... Un dels sectors més afectats per aquest fenomen serà el de la neu, ja que les estacions d’esquí hauran de buscar alternatives davant l’escassetat de nevades.
Davant d’aquesta situació, fa gairebé una setmana que l’ONU ha donat a conèixer el seu segon informe sobre el canvi climàtic on adverteix que l’escalfament global serà més ràpid i més destructiu del que es preveia.

Realment som conscients de tot això?

Compte!

2007-04-04T19:20:00.001+02:00

Tot i ser la primera setmana santa des de l’entrada en vigor del carnet per punts que inclou la nova normativa viària, continuen creixent el nombre de morts a les carreteres. Des de divendres a les tres de la tarda, hora de l’inici oficial de l’operació sortida, 38 persones han perdut la vida en accidents de trànsit. La principal causa de la sinistralitat ha estat l’excés de velocitat i el temps advers d’aquests últims dies. Així que si heu d’agafar el cotxe aneu amb molt de compte!

Ràbia

2007-04-01T19:28:00.000+02:00

Ràbia és el sentiment que tinc després de veure Salvador. Ràbia de veure la injustícia que es va cometre. Ràbia de saber que va fer front a un camí sense sortida. Ràbia de lluitar contra l’impossible.
Salvador Puig Antich era un jove anarquista, català, que va viure el final de la dictadura franquista. El film ens mostra la seva joventut, la lluita contra el poder, la repressió del règim i el fet de ser català. Salvador es va convertir en un cap de turc i va morir el primer divendres del mes de març de 1974 en un sala sòrdida de la presó Model de Barcelona. Va ser l'última execució a garrot vil de la dictadura.

Recomanació: llegir el llibre Compte Enrere de Francesc Escribano abans de veure Salvador de Manuel Huerga

Adéu Senyores i Senyors

2007-04-01T12:52:00.000+02:00

Malauradament, ahir, el periodista Àngel Casas es va acomiadar de TVE-Catalunya amb el seu programa “Senyores i Senyors”. Aquest talk show estava en antena des del 13 de novembre de l’any 2005, però la reestructuració de La2 que planteja la nova direcció de TVE ha suposat la seva supressió. Personalment penso que és una llàstima perquè era un programa entretingut i distés. Comptava amb una de les col·laboradores que, des del meu punt de vista, és una excel·lent professional: Sílvia Tarragona. El to més irònic amb Carles Flavià i el resum de la setmana amb l’Òscar Nebreda. També hi tenien cabuda les actuacions musicals i les entrevistes.
En resum, un programa de qualitat capaç de sobreviure en la franja horària del dissabte a la nit, on els programes del cor són els principals protagonistes. Esperem que aquesta reestructuració no acabi amb la resta de programes que es produeixen en el centre territorial de TVE a Sant Cugat.

El per què de l'èxit

2007-03-30T15:18:00.001+02:00

Com tots sabreu, aquesta setmana s’ha estrenat un nou format televisiu sota el títol “Tengo una pregunta para usted”, on 100 ciutadans elegits per l’empresa Sofres han entrevistat al president del govern espanyol. El programa va ser emès per TVE i moderat pel periodista Lorenzo Milà. Fins aquí cap problema, però m’agradaria plasmar el meu punt de vista sobre aquest tipus de format.
Penso que aquest programa ha deixat de manifest l’èxit de la televisió i la derrota del periodisme. El programa va aconseguir el seu principal objectiu, és a dir, una bona audiència, que tal i com van les coses és l’únic que compte en la televisió d’avui en dia. Per què aquest èxit d’audiència? Doncs pel “morbo” de veure ZP davant de 100 desconeguts. Això se li ha d’afegir la incògnita de què en qualsevol moment podia produir-se una escena inesperada i la novetat de tenir al davant de la pantalla a una cara nova.

Amb tot això no vull dir que sigui un format inadequat però penso que se li hagués pogut treure més suc i no ens haguéssim quedat només amb l’anècdota del preu del cafè.

Per què ho fem?

2007-03-29T19:26:00.001+02:00

Parlem de la pirateria. I és que ahir la policia va desmantellar el gran “hipermercat” espanyol del cinema pirata a Internet. Aquesta operació policial va servir per detenir a 10 persones que han estat posades en llibertat amb càrrecs i s’enfronten, d’aquesta manera, a dos anys de presó per un delicte contra la propietat intel·lectual.
Si traslladem la problemàtica de la pirateria a la indústria discogràfica veiem que també hi ha un enorme xarxa de “pirates”. Però si ens parem a pensar un moment perquè ha tingut i continua tenint tan d’èxit els “tops manta”, veiem que els principals responsables som nosaltres per comprar-ne. Però per què ho fem? Per què ens baixem la música d’Internet? Per què no anem a la botiga i ens comprem el cd o el dvd? La resposta és clara i contundent: per què ens hem de gastar uns diners si ho podem aconseguir de forma gratuïta.
Moltes vegades no ens adonem que els principals perjudicats en aquest enrenou són aquelles persones que volen viure de la música i, tal i com està el mercat discogràfic, els hi és impossible.

Una manera diferent de veure la televisió

2007-03-28T14:57:00.000+02:00

Avui us vull recomanar un programa de televisió que, des del meu punt de vista, el trobo força interessant. Es tracta d’un programa que ofereix una mirada crítica i, a la vegada, irònica sobre el que ens mostra cada dia la petita pantalla. El seu presentador, el periodista Ferran Monegal ens mostra una altra manera de mirar la televisió per evitar quedar-hi enganxats. Així, Monegal ens convida a fer un tomb per les diverses cadenes i compara els diferents tractaments que se li donen a una mateixa notícia, comenta qüestions que generen controvèrsia, parla dels aspectes positius dels programes i dels que no ho són tan. En definitiva, pretén fer reflexionar i despertar el sentit crític del telespectador.

Segur que molts de vosaltres ja sabreu del programa del qual us estic parlant... Es tracta de “TeleMonegal” que s’emet els dimarts a les 22:55 a Barcelona Televisió. Us el recomano!

I la resta què?

2007-03-27T18:37:00.001+02:00

Vull dedicar l’entrada d’avui per fer una autocrítica de la professió periodística. Segur que molts de vosaltres us heu assabentat a través dels mitjans de comunicació que la nedadora Gemma Mengual ha guanyat mitja dotzena de podis en el Mundial de Melbourne (Austràlia). Però aquest triomf en el món de la natació sincronitzada no només ha estat d’ella, sinó de la resta de nedadores que formen part de l’equip nacional. Els diversos diaris, programes esportius, ràdios només han parlat de Gemma Mengual. Estic d’acord que la nadadora catalana s’ha convertit en una esportista mediàtica pels èxits aconseguits en la seva especialitat, però la resta de l’equip penso que també mereix una consideració. Totes elles entrenen 10 hores diàries i segur que molts de nosaltres no coneixem el seu nom perquè els mitjans no ho han cregut oportú.

Només me’n calgut 5 minuts per saber que Alba Cabello (Madrid), Andrea i Tina Fuentes (Tarragona), Laura López (Valladolid), Gisela Morón, Irina Rodríguez i Ona Carbonell (Barcelona), Paola Tirados i Thais Henríquez (Canàries) i Cristina Violán (Tenerife) també formen part de la victòria. No costa tant, no?

Una proposta arriscada

2007-03-26T16:48:00.000+02:00

Parlem del panorama polític perquè l’exconseller de Governació, diputat i vicesecretari d’Esquerra, Xavier Vendrell va ser el protagonista d’una calçotada independentista amb possibles riscos d’indigestió. I és que Vendrell, en un acte de precampanya a Reus, va oferir la presidència de la Generalitat a CiU si Artur Mas es compromet a convocar un referèndum d’autodeterminació en el cas que el Tribunal Constitucional o el Govern Estatal invalidin o retallin l’Estatut. Aquesta proposta no va passar desapercebuda pels membres del Govern d’Entesa, que no van trigar a demanar explicacions.
Podríem estar davant d’una nova crisi del tripartit2? Quines seran les conseqüències? Com es solucionarà la situació? Està per veure...

Un concert d'història

2007-03-25T22:03:00.000+02:00

Vull encetar el bloc parlant d’una de les millors companyes de viatge: la música. Ella és capaç de reunir al seu voltant a una gran diversitat de persones, és capaç de fer-te reflexionar, d’emocionar-te, és capaç de fer-te somiar... La música sempre ens acompanya d’una manera o altre i moltes vegades fa història. Aquest és el cas de l’últim concert que el cantautor Lluís Llach va oferir ahir a Verges. Llach va posar fi als seus 40 anys de trajectòria professional. Uns anys marcats, en els seus inicis, per la censura, per la manca de llibertat d’expressió i de sentit comú. És en aquest context on la música de Llach i les seves cançons es van convertir en una arma de reivindicació contra l’status dominant. A través d’elles expressava allò que una part de la població pensava però que tenia por de dir-ho. Al llarg d’aquest 40 anys, la seva música ha anat passant de generació en generació. Tot i que no vam viure aquella època, amb el simple fet d’escoltar algunes de les seves cançons podem arribar a entendre la necessitat que tenien les persones, en aquells temps, d’acabar amb tot allò i poder expressar-se amb total llibertat. I és que la música, a vegades, pot fer història.